Per produir
un so o un fonema utilitzen diferents estructures bucofonatoròries com les
cordes vocals, la faringe, la llengua, els llavis, les dents, les galtes,… i
hem de tindre molta agilitat i precisió en els moviments que realitzem amb
aquests.
Necessitem
aquesta agilitat i precisió perquè hi ha molts fonemes semblants i que solament
canvien en un aspecte que pot ser el punt d’articulació, el mode o la
sonoritat, és a dir, que si intentem produir un so o fonema i ens equivoquem en
algú d’ells produirem un altre per exemple si confonem el mode d’articulació
podem dir /l/ quan volem dir una /r/, és a dir, la persona vol dir /pera/ i diu
/pela/. També és molt freqüent que els xiquets confonan el punt d’articulació
canviant fonemes com la /t/ i la /k/ volen dir /casa/ i diuen /tasa/. I en
valencià és fàcil confondre la sonoritat de la essa sorda i la essa sonora.
Per a evitar
confusions de pronúncia, hem de tindre en compte dues coses, per una banda una
correcta discriminació auditiva, explicada anteriorment, i per l’altra una
correcta realització de praxies bucofonatòries.
Alguns
exemples de pràxies bucofonatòries són:
-
Llengua dirigida al nas i a terra, alternativament.
-
Xuplar-se els llavis per la dreta primer i després per
l’esquerra.
-
Dirigir la llengua cap a l’orella dreta i esquera
alternativament.
-
Posar morrets i després somriure.
-
Posar cara de peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada