SISTEMA VOCÀLIC VALENCIÀ

Per començar a  aprendre fonètica hem de saber abans quins són els seus components, en aquest cas, quins són els fonemes que formen la fonètica valenciana. Primerament hem de diferenciar entre consonantes i vocals i després classificar aquests. 

En el sistema vocàlic valencià cal tenir en compte tres variables: el grau d’obertura, el punt d’articulació,  i el context accentual (vocalisme tònic i vocalisme àton).  A continuació els descriuré segons l’última variable.

- SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC:

El vocalisme tònic en valencià consta de 7 vocals: à, é, è, í, ó, ò, ú.

Cal recordar que quan escrivim aquestes vocals, de vegades, porten accent (obert o tancat), perquè han de seguir les regles d’accentuació.

Encara que hi ha més regles i, per descomptat excepcions,  els principals contextos en què la e i la o són obertes són:

1.         Amb contacte amb les vocals i i u o de síl·laba amb aquestes vocals, per exemple: misteri, peu, bou, ou, boina,..

2.         Termes científics com per exemple: alvèol, hèlix, sèrum, esòfag, tòrax,…

3.         En les esdrúixoles: ciència, consciència, geòloga, història,…

4.         En les terminacions: : -ecte, -ecta, -epte, -epta, -oc, -oca, -oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, - ota.

- SISTEMA VOCÀLIC ÀTON

El vocalisme àton del valencià consta de 5 vocals: a, e, i, o, u.

També cal recordar que el nombre, la distribució i l'obertura dels fonemes vocàlics varia segons el dialecte. El nostre model serà l'estàndard, adoptat en l'àmbit acadèmic formal del valencià.

IMPORTÀNCIA DE LA FONÈTICA

A parer meu la llengua és un art que utilitza la paraula com a instrument, tant  en l’àmbit educatiu com en la vida quotidiana.

Sense una bona fonètica no podrem descodificar o entendre bé el missatge que  l’altre interlocutor ens fa arribar, ni podrem enviar-li correctament el missatge que nosaltres li volem donar. De vegades, en l’àmbit oral, l’únic que diferencia dues paraules és la seua fonètica perquè el context no ens pot ajudar i axó pot donar lloc a malentesos.

També s’ha de tenir en compte que en els primers anys escolars s’estableixen les bases dels futurs aprenentatges acadèmics i un dels més importants, la lectoescriptura,  està estretament relacionat amb la fonètica. Si no sabem com es pronuncia una paraula, normalment, no podrem escriure-la, a la mateixa vegada, si no sabem com es pronuncia una lletra no podrem llegir una o diverses paraules i conseqüent no podrem entendre el text.

Per tot el dit anteriorment considere que és molt importat treballar la llengua i la seua fonètica perquè sense tindre clars aquestes estaríem limitant les capacitats i les habilitats dels xiquets/tes en el context escolar.